championchip.cat

Author Archives

1a Cursa Nocturna Vilanova del Vallès, 23/set

setembre 19, 2017 by championchip in Destacat, Lliga with 0 Comments

Aquest dissabte 23 de setembre de 2017, us esperem a la primera cursa nocturna que es celebrarà a Vilanova del Vallès (Zona Esportiva).

La sortida i arribada estarà situada al Camí de la Casa Alta, davant de la pista coberta esportiva. Tindrà un recorregut mixt d’asfalt i muntanya total d’11 quilòmetres. Si voleu més informació consulteu el reglament aquí.

SERVEIS de la 1a Cursa nocturna Vilanova del Vallès

1- Servei de guarda-roba
Espai ubicat a la Pista Coberta Poliesportiva Municipal, al costat de la sortida de la cursa.

2- Servei de dutxes i vestidors
Situat molt a prop, al Camp de futbol Municipal, el dissabte 23 de setembre de 20:30 a 23:30 hores.

3- Servei d’aparcament gratuït
Situats a cada costat de la sortida- arribada de la cursa nocturna. Veure plànol:

4- Cronometratge automàtic i resultats immediats
Els participants podran conèixer la seva marca personal de la cursa que han realitzat sempre que hagin utilitzat el xip groc propi o el xip de lloguer.

5- Assegurança mèdica
Tal com s’indica al reglament, els participants inscrits estaran coberts per una assegurança mèdica puntual que queda inclosa dins el preu de la inscripció.

6- Assistència sanitària
Servei d’assistència sanitària al llarg del recorregut i en el punt de sortida i arribada.

7- Avituallament
Punts d’hidratació al quilòmetre 5 i a l’arribada.

8- Festa post cursa
Durant i en finalitzar, hi haurà servei de bar mentre es gaudeix de música de “DJ.” en directe.

Premis i obsequis
Per a la cursa hi haurà trofeus per als tres primers classificats en l’única categoria Absoluta Masculina i Femenina.
A més a més, per a la prova hi haurà premis en forma de val regal d’una botiga esportiva.

CATEGORIES (home i dona)
1r Classicats/des: trofeu + val regal de 60 € en botiga d’esports
2n Classificats/des: trofeu + val regal de 30 € en botiga d’esports
3r Classificats/des: trofeu + val regal de 15 € en botiga d’esports

Obsequis per als inscrits
Totes les persones inscrites obtindran una samarreta tècnica, cinturó de running, dorsal, medalla, avituallament al quilòmetre 5 i a l’arribada a meta, i en finalitzar la cursa cloenda amb música en directe.

LA ZURICH MARATÓ DE BARCELONA, PREPARA LA SEVA 40ª EDICIÓ

setembre 12, 2017 by championchip in Destacat, Lliga with 0 Comments

La cursa de fons barcelonina tindrà lloc el proper 11 de març del 2018.

A set mesos per a la propera Zurich Marató de Barcelona, l’operativa organitzativa fa mesos que està en marxa, per tal d’oferir als seus participants una vivència única.

Després de sobrepassar la xifra màgica dels 20.000 participants en les passades edicions, i viure un moment irrepetible el passat mes de març, quan els sis medallistes de la marató olímpica de Barcelona 92’, es van reunir 25 anys després, és moment de mirar endavant i oferir-vos la millor de les experiències en el 40è aniversari de la prova.

D’aquesta manera, us animem a participar en la Zurich Marató de Barcelona 2018 el proper 11 de març, i gaudir de tot el que la ciutat us pot oferir. Us hi esperem!

Inscripcions obertes aquí.

 

“A LOS ANGELES ´84 VAIG FER TOT EL CONTRARI QUE MECHAAL A LONDRES 2017.”

És el pas de 1000 metres dels JJOO, quan Abascal ataca per davant de Coe i Cram.

“A LOS ANGELES ´84 VAIG FER TOT EL CONTRARI QUE MECHAAL A LONDRES 2017.”

(José Manuel Abascal, Bronze olímpic en 1500 m.)

Omar Khalifa ( Sudan ) i Joseph Chesire ( Kenia ) van agafar el cap de la cursa en la final dels 1500 m. dels Jocs Olímpics de Los Angeles ( 1984 ). Sebastàn Coe ( Gran Bretanya ) i José Manuel Abascal ( Espanya ) els segueixen. Els primers 400 m. es passen en 56 “85 , un pas exigent, i que li va bé a l’espanyol. En un moviment inusual amb ell, el nord-americà Steve Scott força el pas i es posa al davant per cobrir els 800 m. en 1.56.8. La tàctica de Scott té la seva lògica: reduir, en el que cap, la força terminal dels anglesos Coe, Cram i Ovett.

El càntabre, Abascal, sempre en les primeres posicions està atent. En arribar els 900 m. vaig donar-me compte que Scott afluixava i vaig passar a l’atac, quedaven 600 m. pel final”. Així ho recorda l´”Abas”, que és com el solíem anomenar aquella època. Una manera de córrer habitual amb ell, és a dir a un ritme alt i accelerar en els últims 500 m., tot i que aquesta vegada ho va fer una mica abans. Resta mig quilòmetre i va al capdavant, darrere seu el trio anglès , tot i que Scott es troba, encara, amb ells.

Toca la campana i el ritme augmenta, “Abas” segueix al comandament , Coe darrere seu per l’interior, per fora si hi troba Cram i darrere Ovett. Els 1200 m. es cobreixen en 2.53.21 , Chesire és a 3 metres. En un cop de teatre inesperat, Steve Ovett (medalla d’or en els JJOO de Moscou en 800 m. i de bronze en els 1500 m. ) es para i plega. Cram ( campió del món de la distància, Helsinki 1983 ).a menys de 300 m. intenta passar Abascal i és quan Coe ( or en Moscou i també plata en 800 m.) a uns 200 m. de l’arribada es posa al davant, camí de revalidar el títol olímpic. Cram intenta impedir-ho, però acaba segon i Abascal, ( 55 segons en els últims 400 m. ) s’enduu el bronze.

Una gran cursa. Sebastian Coe ( l´actual president de l´IAAF) bat el ràcord olímpic amb 3.32.53 – l’anterior en poder del kenyà Kipchoge Keino , Mèxic 1968 amb 3.34.91.. Cram finalitza amb 3.33.40 i Abascal ho fa amb 3.34.30.

Abans de la final, el mig fondista càntabre s’havia mostrat imperial en guanyar la seva sèrie en 3.37.68 i la semifinal, per davant de Scott i Coe, amb 3.35.70.

Aquest estiu, parlant amb l´”Abas” i a la pregunta de si ell havia corregut com Adel Mechaal a la final del Mundial de Londres 2017, contestava: ” Vaig fer tot el contrari del que va fer Mechaal. Jo vaig estar sempre en les primeres posicions i pendent del que passava; en canvi ell va estar – en la meva opinió-, massa temps al darrere i va haver de fer un gran esforç per arribar al davant. Això, crec, li va costar la medalla”.

José Manuel Abascal Gómez, va néixer el 17 de març del 1958 a Alceda, a 60 kms. de Santander. Ara als 59 anys és el director esportiu de l´Ajuntament de Calafell. Amb ell passem una agradable estona d’un dia d’agost.

COM VAN SER ELS TEUS COMENÇAMENTS?
Estudiava en els salesians de Santander i jugava a futbol com a davanter centre, però un dia faltava un corredor per completar un equip i Genaro Bujeda, que seria el meu primer entrenador, va demanar-me que ho fes. Vaig guanyar, i aquesta primera copa determinaria la meva vida.

GUANYES AQUEST CROS I ….
Els meus pares van anar a l’estranger una temporada per treballar i jo a casa d’uns parents a Saragossa. Alternava el futbol i les curses a peu, sempre corrent amb les botes de futbol. Al final vaig decidir-me per l’atletisme. Després d’una concentració a Galicia, va sortir la possibilitat d’anar a la Residència Blume de Barcelona i allà vaig fer cap. I passar a entrenar amb Gregorio Rojo, un dels millors entrenadors que mai ha tingut l’atletisme espanyol. Una persona clau en la meva vida.

L´ANDREU BALLBÉ, ET VA DONAR EL PRIMER XANDALL?
Així va ser. La temporada de cros 1973-74, va començar a Sant Hilari de Sacalm. Tenia fitxa pel Barça i el Gregorio em demana que corregués. Vaig arribar a la cursa i per començar van avisar-me: ” Aquí no guanyaràs, cada any ho fa el Jordi López Egea ( Atletiko Santa Coloma de Gramenet), a la teva categoria. Vam sortir disparats, jo el davant, ell enganxat. Va ser al final quan el vaig deixar i ser primer.

Jo només tenia uns pantalons curts i una samarreta. La gent es pensava que al ser del nord d’Espanya no tenia fred. La veritat era que no tenia cap xandall per posar-me i va ser l´Andreu Ballbé ( Champion Chip ), qui va donar-me un; un de negre i amb aquest vaig pujar al podi.

José Manuel Abascal iniciava així una carrera d’èxits que començaria amb el campionat d´ Europa, júnior en els 3000 m.(1977) i culminaria amb el bronze dels JJ.OO (1984 ) en els 1500m.

ARA NO TENIM LA QUALITAT DEL TEU TEMPS, PER QUÈ?
A part de què a vegades això dels campions va per generacions espontànies, el problema està que ara no hi ha la cultura de l’esforç. Hi ha massa distraccions i tot és més fàcil de tenir. Recordo que les primeres “adidas” que van donar-me, m’anaven dos números petites però vaig dir que m’anaven bé. No tenia res més.

QUÈ FA UN CAMPIÓ?
Entregar-te en cos i ànima a la teva professió. Entrenament, disciplina, responsabilitat i auto disciplina i …..si tens una mica de talent natural, millor.

TU EL TENIES?
Molt menys que d’altres. Per exemple José Luis González el meu màxim rival en l’àmbit espanyol en tenia més que jo, però tot i tenir medalles en les grans competicions, mai les va obtenir en uns Jocs Olímpics. Un altre cas, més recent, d’una qualitat brutal va ser Reyes Estévez . La seva manera de ser exasperava Gregorio Rojo que també, va ser el seu entrenador.

D´AQUESTS: OVETT, CRAM, COE, BILE, WALKER….PER TU QUI VA SER EL MILLOR?.
Pots allargar la llista amb González, Aouita, Maree Boit i tants d’altres. El millor sense cap dubte va ser Sebastian Coe, ho tenia tot: classe, elegància, tècnica, capacitat de maniobra…

QUÈ SABEM DE L´ABASCAL ENTRENADOR ?
Bé un cop vaig donar per acabada la meva vida professional com atleta, vaig seguir com entrenador. Les germanes Fuentes-Pila van començar amb mi i van ser olímpiques i campiones d’Espanya en mig fons i obstacles. De la meva estada a Kènia van sortir els germans Birir; el Mattew amb 19 anys va ser campió olímpic en els 3000 m. obstacles a Barcelona 92 i el Jonah va ser 5è en els 1500 m. El passat juliol el tercer classificat en els Campionats d’Espanya júniors disputats a Granollers en la prova dels 5000 m. l’atleta del Barça, Naoufal Erraoui , l’entreno jo.

COM VEUS L´ATLETISME CATALÀ I L´ESPANYOL?
El de Catalunya com sempre: guanyant. Són molts anys de treball i d’estructura. El d’Espanya a nivell d’Europa, està força bé, però ens falta un gran atleta que arrossegui a l’afició. Pensa que el millor o la millor té 38 anys ( Ruth Beitia).

PASSEM A LES CURSES POPULARS, QUÈ ET SEMBLEN?
M’agrada que la gent faci esport i les curses a peu són excel•lents i en sóc un gran partidari. Però em mesura, sense auto entrenar-se, i tampoc ” a lo loco ” que diríem. No pot ser que en poca preparació la gent es posi a córrer una marató, 100 kms. o llargues curses de muntanya.

TU HAS FET MAI, UNA MARATÓ?
No. No he arribat a tant. Ara corro uns 50 minuts cada dia, i de tant en tant participo en alguna cursa popular que em conviden.

DIRECTOR D´ESPORTS DE CALAFELL
Abascal fa dos anys que és el director d’esports de l´Ajuntament de Calafell. Després de més de 20 al servei esportiu càntabre, ara el tenim entre nosaltres i està entusiasmat amb la seva feina:
” Tenim una bona àrea esportiva a Calafell, molt a prop de la platja. En el camp de futbol que veus, l’any que ve s’hi disputaran partits corresponents als JJMM de Tarragona. En l’àmbit atlètic estem preparant la creació d’un club, principalment de promoció”.

EXPLIQUE´NS LA CURSA QUE ORGANITZES?
Bé, el proper 15 d’octubre a les 10 h. del matí, farem la segona edició. Es tracta d’una marxa nòrdica o caminant de 9 km., a les 12 h. una cursa de 2 km. per nens i famílies i a les 12.30 h. un de 5 km. per majors de 16 anys. El preus de les inscripcions són mòdics: 5,1 i 5 € respectivament. Hi ha els regals de samarretes, ulleres. L’any passat van ser uns 800 . Esperem arribar a un miler aquest octubre.

Al marge d’aquesta competició, la Regidoria d´Esports organitza la Cursa de l´Aigua de 5 km. i un cros escolar el mes de març que té lloc al Port de Segur. I també el Dia de la Bicicleta amb uns 1000 participants.

Deixem l´Abascal i completem el seu historial, millor dit, el més important:
Bronze: en 1500 JJOO 1984. Or: Campionat d’Europa Júnior en els 3000 m. (1977 ), Campionat Iberoamericà en 1500 m. (1983), i Copa d’Europa en 5000 m. (1987 ). Plata: Campionat d’Europa indoor en 1500 m. (1982 i 1983 ), i del Món indoor (1987 ).
60 vegades internacional. 5 cops campió d’Espanya en 1500 m. i un en 1500 m. i 3000 m. en pista coberta. Ha estat campió de Catalunya en vàries distàncies i ha batut el rècord català en 7 ocasions. Va ser Reyes Estévez qui el va superar amb 3.30.87 (1989 ). Abascal el tenia en 3.31.13
Millors marques : 1500 m. 3.31.13 ( 1986 ); 2000 m. 4.52.40 ( 1986), actual rècord d’Espanya, 3000 m. 7.53.51 (1988 ), 5000 m. 13.12.49 ( 1987 ), Milla; 3.50.54 ( 1986 )
Distincions: Millor Esportista Espanyol (1984 ). Medalla de Plata de la Real Mérito Deportivo . Dues vegades Millor Esportista Català.

Bibliografia.

Per JOSEP MARIA ANTENTAS.

Correr es un modo de estar en el mundo.

Vista al CBD desde la playa de St. Kilda. Melbourne, Australia*Vista al CBD desde la playa de St. Kilda. Melbourne, Australia

Introducció: Elisa Herrera, mexicana que està fent un doctorat a la UOC sobre les curses i la socialització que comporta i que ja ens va escriure articles fa uns mesos, torna amb un reportatge molt interessant sobre els mesos que ha estat vivint i corrent per Australia.  L’article és en castellà per respectar la seva llengua original.

Correr es un modo de estar en el mundo.

A principios del año me mudé por cuatro meses al sur de Australia por razones de mi proyecto doctoral. La fase del trabajo etnográfico sobre el ‘running’ en Barcelona había terminado y ahora me uniría a un grupo de investigación en el Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT) para continuar desarrollando mi argumento de tesis patrocinado por la UOC en Catalunya. Era mi primera vez en las Antípodas y las ‘bambas’ fueron empacadas como objeto de primera necesidad. Para mi fortuna, la casa donde vivía estaba a unas cuantas cuadras de la playa de St. Kilda, un espacio conocido, entre otras cosas, por acoger a grupos de pingüinos azules que viven en el muelle y que pueden ser vistos muy de cerca al caer el sol. La mañana siguiente de mi aterrizaje en Melbourne me inauguré en lo que sería mi nueva vida australiana, con 10km de trote ligero y presenciando el amanecer a un lado del mar, disfrutando los colores, los olores, la gente, el escenario nuevo y prometedor.

St. Kilda está comunicado con el CBD (Central Business District) de la ciudad a través de un paseo marítimo transitable tanto para bicicletas como para caminadores y corredores. Hacia el lado opuesto del centro de la ciudad, por el mismo camino, es posible también llegar a una de las playas más conocidas de la zona llamada Brighton Beach, famosa por sus coloridas ‘box houses’ y por ser una de las zonas más exclusivas del Estado de Victoria. El paseo va siempre a lado de la costa y en muchos de sus tramos está rodeado de jardinería perfectamente cuidada, pistas de patinaje, juegos de niños, bares o algún ‘chiringuito’, y en todo momento se puede observar una vista espectacular de los rascacielos del centro de la ciudad, que con imaginación y al ritmo de la carrera, podríamos incluso fantasear con formas parecidas al Hotel W. El mar de la bahía Port Philip es calmo y cada día espera la puesta de sol con tonalidades de rojos, anaranjados, rosados, violetas y azules espectaculares, brillantes, penetrantes. Este fue mi lugar más recurrente para salir a correr y me recordaba mucho Barcelona por su cercanía con la zona urbana, por la presencia de gente bañándose, tomando el sol, ejercitándose por el puerto o disfrutando de un paseo y de las vistas, siempre en movimiento a cualquier hora del día, pero sin agobios ni tumultos, más bien un ambiente bastante local.

Inicié mi estancia justo al final del verano y principios del otoño, así que la temperatura para correr a cualquier hora del día era muy agradable. Aunque permanecí sólo algunos meses en Melbourne, tuve que mudarme de casa un par de veces más, haciendo de las zonas aledañas mi pista de ‘running’, por comodidad, por apropiación del barrio, por descubrir nuevos caminos.

El ‘barrio’ de Brunswick, al norte de la ciudad fue el segundo sitio donde viví, y muy cerca de casa, había un parque natural hermoso con un camino de poco más de 21 Kms de longitud que de igual manera se conectaba con el CBD a través de una pista horizontal de bici y un carril para transeúntes que muchos ‘runners’ utilizaban para ejercitarse por las mañanas o incluso para trasladarse (corriendo, caminando o en bici) a sus trabajos en el área céntrica de la ciudad. Era un parque vertical con un camino muy bien delimitado y señalizado, con una frondosa naturaleza que acompañaba el trote a un lado del refrescante Lago Cobourg que desemboca en el conocido Yarra River. Además, en uno de los tramos de la ruta se podían visitar lugares como el CERES (Centre for Education and Research in Environmental Strategies) y la antigua prisión ‘HM Prision Pentridge’ que albergó a los primeros prisioneros llegados a Australia en 1851 y que fue cerrada oficialmente en 1997.

En las afueras de la ciudad, para un sábado o domingo de ‘running’, es común aprovechar el ‘Kokoda Memorial Walk (1000 Steps)’ en el Dandenong Ranges National Park que permite seguir un camino cuesta arriba de 1000 escalones entre helechos y árboles de goma de maná y madera negra. En la cima de la colina hay un espacio para hacer picnic y el parque se comparte entre visitantes y corredores que aprovechan este fresco y retador camino de escalones para sudar, hacer un poco de entreno o pasar el día con amigos y familia.

*Kokoda Memorial Walk (1000 Steps). Dandenong’s Ranges National Park. Victoria, Australia

En Melbourne como en Barcelona, la gente disfruta de los espacios al aire libre para salir a correr. Y ni hablar de las ‘populares’ en Australia porque igual que en Catalunya y el resto del Estado Español, abundan las carreras en sus diferentes versiones y matices: ‘fun run’, ‘charity run’, ‘color run’, maratones, medias maratones, 10k, carreras en las carreteras costeras del sur de Australia que pasan por escenarios naturales espectaculares como la ‘Great Ocean Road Running Festival’, entre otras.

En mi caso, salir a correr estos cuatro meses tuvo un matiz exploratorio y de apropiación de los lugares nuevos que estaba conociendo. Correr me permitió, además de ejercitarme y mantenerme activa en la vida cotidiana, entrar en una dinámica de habitante local, conocer los rumbos por los que me movía, respirar no sólo el aire puro del continente austral sino los colores brillantes y las dimensiones tan extensas de aquellos sitios. El ritmo del trote y el trazo de mis propias rutas fue un modo de incorporarme a la ciudad, de sentirme agente y empoderada en el nuevo espacio físico, me permitió conocerlo, sentirlo en los pies, en la piel, en la vista, en los pulmones, en la altura, en la temperatura.

Sin lugar a dudas, y como ya muchos corredores saben, correr es un modo para conocer ciudades y explorar territorios desconocidos… para respirar de nuevo. Para mí, el poder que me da el ritmo del trote, el movimiento y la velocidad, son invaluables, y me hacen sentir que pertenezco a los sitios, que se quedan conmigo mientras paso a través de ellos. Correr es entonces, un modo de estar en el mundo y está claro que una parte de mi experiencia australiana la narro al ritmo del ‘running’. ¿Les ha pasado igual?

Per Elisa Herrera Altamirano.

QÜESTIONARI: CoRReDoRS.CaT

Us presentem el Club CoRReDoRS.CaT que també ha participat en l’enquesta de Clubs que estem duent a terme, i a més aprofitem per felicitar-los molt efusivament doncs aquest any estan d’aniversari assolint els primers 10 anys des de la seva formació.

Aquestes són les seves respostes:

1.- Creació de l’equip, any, persones, motius

L’equip actual de CoRReDoRS.CaT es va crear al mateix temps que va néixer l’associació l’any 2007, però la majoria procedíem de l’equip 10de1000. Actualment formem part de l’equip unes cent noranta persones aproximadament i el motiu va ser unir als corredor@s de fons solitaris, mitjançant Internet en un grup d’amics i coneguts.

2.- Definició nom de l’equip, com es decideix

El nom de l’associació va néixer a l’acta fundacional de la mateixa que va ser el gener del 2007, és a dir, que aquest any portem deu anys d’existència i estem d’aniversari. L’origen del nom va ser una proposta dels associats que vam estar a l’acta constituent.

3.- És un equip amb local social o un lloc de trobada?

No tenim cap lloc social o punt de trobada, però per interessos, proximitat geogràfica o horaris d’entrenament, coincidim en diferents punts. Podem dir que el nostre punt de trobada és virtual i és el fòrum de la nostra web.

4.- És un equip àmbit geogràfic, persones que viuen properes

Bàsicament som de l’àrea metropolitana de Barcelona, però també tenim associats d’altres punts de Catalunya.

5.- Hi ha un administrador/director al club o és auto-gestionable?

L’associació està formada per una Junta directiva i per comissions de treball pels diferents temes que portem, on pot formar part qualsevol persona associada amb ganes d’aportar actius a l’associació.

6.- Com es va decidir l’equipació de l’equip?

Un associat va dissenyar diferents models i en l’assemblea es va votar entre les persones associades presents.

7.- Es fan entrenaments conjunts?

Tenim diferents grups d’entrenament en diferents llocs de trobada i, per tant, sí que es fan: pel Litoral barceloní, per la CDLA, a les pistes d’atletisme de Cornellà, per la Diagonal, a Guiera, el Besòs …

8.- Com es decideixen les curses a participar?

Cada corredor té llibertat absoluta i fa el calendari que li bé de gust, no s’imposa res.

9.- Fan els membres una competició interna?

Sí que fem una competició interna que es diu LLiGa CoRReCaT on tenim curses de muntanya i d’asfalt bàsicament.

10.- Es fan reunions molt sovint? Sopars, dinars?

Realitzem un sopar anual general normalment els primers mesos de l’any i, després es realitzen trobades paral·leles amb grups més petits per afinitats, grups d’amistat o entrenament. També organitzem petites expedicions a curses fora de casa nostra, com mitges o maratons.

11.- Com es fa promoció de l’equip per aconseguir més membres? Es volen més?

Qualsevol persona que s’associa se la convida a participar a la Lliga d’Internet i és decisió d’aquestes persones el forma part de l’equip. No tenim ni un mínim ni un màxim. Tothom que estigui a gust és benvingut.

12.- A més de les curses, feu altres activitats? Quines?

Sí, organitzem curses: d’asfalt (Sant Quirze del Vallès), de muntanya (Cursa de la Campana a Vacarisses), d’ultrafons (les 24 hores d’atletisme a Can Dragó), en pista (el 1000 social) i solidària (Cronoescalada solidària a les Fonts de Montjuïc). La majoria de les curses que organitzem són de caràcter solidari i tots els diners recaptats van destinats a organitzacions solidàries com és el cas de la Fundació Miquel Valls. També oferim servei de llebres als organitzadors de curses, així com realitzem activitats solidàries com la recollida de samarretes i sabatilles que no s’utilitzen per a donar a entitats socials. Estem presents a les xarxes socials i tenim pàgina web on pretenem ser un punt de trobada del corredor popular a Catalunya.

“L’associació esportiva Corredors.cat, una associació independent i sense ànim de lucre que vol ser un punt de trobada pels corredors populars i de tot nivell.”

CONSELLS PER CÓRRER QUAN FA CALOR

juliol 24, 2017 by championchip in Apunts atlètics with 0 Comments

Quan fa calor i augmenta la humitat i es vol seguir corrent, s’han de prendre unes mesures per no tenir problemes de salut. El New York Road Runners (NYRR), organitzador d’entre altres curses, de la marató de la seva ciutat, ens aconsella el següent:

TENIR CURA DELS TEUS LÍMITS. No forcis els teus límits ni busquis marques personals quan el temps és calorós i xafogós i molt menys si no t’has preparat per a aquestes condicions.

ACLIMATACIÓ. El cos humà necessita de 10 a 15 dies per aclimatar-se; és a dir mantenir el cos refrigerat quan la temperatura és alta. Dóna-li temps!

SENYALS D’ALERTA. Presta atenció si notes aquests símptomes: visó borrosa, sensació de desorientació, de perdre el coneixement, si sues excessivament o bé aquesta suor es torna freda. En aquests casos afluixa el ritme de córrer o bé parat. Si els símptomes persisteixen, estirat a terra, sota una ombra millor i busca assistència mèdica.

BEU EL NECESSARI. En temps de calor s’ha de beure durant tot el dia de forma que la teva orina sigui abundant i d’un color clar o d’un groc pàl·lid. En un procés de deshidratació (orina escassa i d’un groc fort) et sentiràs, cansat, indolent i sense forces ja des del començament del dia i pot augmentar durant l’exercici.

Amb calor beure begudes energètiques pot ser a vegades millor que beure aigua natural, ja que els sucres i salts que contenen les begudes isotòniques ajuden a mantenir-te hidratat. Abans d’entrenaments o bé de competicions que durin més d’una hora i en dies d’una calor forta, s’aconsella veure mig litre de líquid algunes hores abans i un quart de litre una hora abans de començar, així com tornar a fer-ho en els minuts previs a l’inici de la pràctica esportiva, principalment quan l’orina té un color fosc.

NO ET PASSIS BEVENT. Atenció, però a una sobre hidratació, abans o durant l’entrenament o la competició, ja que et pot portar a una condició anomenada hyponatremia (intoxicació per aigua). La baixada dels nivells de sodi en el cos et porta a les nàusees, vòmits, cansament i sensació de debilitat i inclòs en els casos més severs a convulsions, entrar en coma, i a la mort. Per evitar l’hyponatremia no et passis bevent – utilitza begudes que continguin sodi- i en l’àpat previ hi pots incloure alguns aliments que portin sal. Mentre corris pren un vas de líquid cada 15 o 20 minuts.

ALERTA AMB EL SOL. Posa’t una gorra o visera que et protegeixi el cap, la cara i els ulls, així com, també, ulleres de sol. Posa’t crema de protecció solar a tota la pell exposada al sol, inclosos els dies ennuvolats.

CONTROLA ELS TEUS MEDICAMENTS. Si és el cas, recorda les medicines que et prens com poden ser per combatre un refredat, ja que si aquestes contenen efedrina, pseudo efedrina, així com productes per curar una diarrea, poden portar elements que condueixen a la deshidratació i per tant incrementar el risc de sofrir algun problema a causa de la calor.

Els productes amb cafeïna solen ser correctes sempre que els hagis utilitzats en els entrenaments. NO comencis a fer-ho el dia de la competició.

VESTIMENTA ADEQUADA. És millor fer servir una roba ampla i folgada i amb petits forats que permetin la refrigeració del cos, principalment sota les aixelles, els costats del cos i en la part exterior de les cuixes. La roba ha de ser del tipus acrílic per ajudar a l’evaporació i evitar que com a vegades passa amb la roba de cotó, que s’enganxa i sol produir rascades o nafres. Els mitjons acrílics mantenen els peus secs i frescos.

REFRESCA’T MENTRE CORRES. En el cas d’un temps extremadament calorós utilitza tot el que els organitzadors posen a disposició del corredor per la seva refrigeració; és a dir, l’aigua i en particular els esprais refrigerants que tenen un efecte immediat i més llarga durada sobre la pell, que no l’aigua que s’evapora més ràpidament, i per sobre de tot CORRE AMB CAP.

Per JOSEP MARIA ANTENTAS (Vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme)

CARME VALERO, PREMI “RUNNER’S WORLD” COM A MILLOR ATLETA ESPANYOLA DE LA HISTÒRIA.

juliol 13, 2017 by championchip in Apunts atlètics with 0 Comments

La revista inglesa “Athletics Weekly” en el seu número-comentari referent al Campionat del Món de cros de l’any 1976 deia el següent.” Fa pocs anys ningú podia imaginar-se seriosament una noia espanyola guanyant un gran títol internacional. L’atletisme espanyol femení estava mal vist per l’estat i per l’església, abans de la meitat dels anys seixanta. Això porta temps per establir-lo com un nou esport. Amb Carme Valero, 20 anys d’edat, Espanya ha trobat la seva primera estrella femenina”.

El passat 8 de juny, la revista atlètica espanyola ” Runner’s World” li atorgava el Premi a la millor atleta espanyola de la història, hem d’entendre com a corredora. Fermín Cacho fos premiat com el millor atleta espanyol.

No va ser el primer premi que rebia la Carme. Abans va ser considerada la Millor Esportista Espanyola els anys de 1973-1975-1976 i 1977. Té, així mateix, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat de Catalunya (2003). La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) li va donar el guardó com la Millor Atleta Espanyola del Segle XX. Amb resultats i marques com a testimoni l’Asociación Española de Estadísticos va fer el mateix que el màxim organisme que regeix l’atletisme mundial.

CARME VALERO OMEDES va néixer a Castellseràs (Terol) el 4 d’octubre de 1955. En pocs mesos la seva família va anar a viure a Cerdanyola del Vallès i als dotze anys a Sabadell. Va ser aquí i de la mà de Pep Molins i també de José Pro i del seu club; Joventut Atlètica Sabadell, a on va començar tot.

La seva dèria per córrer no tenia límits i fins i tot plorava quan li deien que ja ni hi havia prou per a aquell dia. Va participar en la Jean Bouin del 1968 amb nom d’una altra noia, ja que ella no tenia fitxa, va acabar la novena. Poques vegades més en la seva vida atlètica finalitzaria una cursa tan lluny de la guanyadora.

La seva capacitat d’entrenar era admirable. Ho feia amb nosaltres, els nois. Alternava els estudis, amb el treball –primer en un comerç d’esports, més tard en el sector de la banca- i la pràctica de la cursa peu. No importava si plovia, era fosc o si tocaven sèries de 400 m. a les 2 h. de la tarda a 35-40º en un mes de juliol. El que més li agradava eren les “tirades” llargues. Tot això la va portar abans dels 20 anys d’edat a dominar el mig fons i el cros a nivell estatal. El camp a través era el seu “habitat” natural. El Campionat d’Espanya de cros juvenil es va instaurar el 1970 i ella va ser la primera guanyadora, com també ho va ser a l’any següent. El Campionat d’Espanya del 1972 es va disputar a Granollers, ella era júnior, però no hi havia títol oficial per aquesta categoria femenina, a la qual la Carme pertanyia. Va acabar segona, darrere de la llavors intocable Belén Azpeitia. L’atleta guipuscoana no la tornaria a guanyar mai més.

Gijón va ser la seu del Campionat el 1973. En una exhibició de força i de saber corre, en un dels circuits més enfangats que mai he conegut es va adjudicar el primer títol de campiona d’Espanya. En seguirien 7 més, l’últim el 1986.

“PIT I CUL “

Carme Valero, anava sumant títols a la pista, el cros, i a la pista coberta. Va debutar en el Campionat del Món de camp a través a Cambrigde (1972) en el lloc 31è, cosa que no li va agradar gens. Va anar millorant de mica en mica, essent 3a a Rabat (1975) sempre en la categoria absoluta. No hi havia les categories junior ni sub-23 per les noies a llavors.

I arribem a Cheptow (País de Gal•les), l’any 1976. En la xerrada prèvia al dia de la competició, el responsable de l’equip era Julio Bravo, un entrenador acceptat per uns quants i no tant per altres. A Bravo l’atletisme femení li sobrava i va començar ponderant les grans possibilitats de Mariano Haro en la cursa masculina; el treball d’equip que havien de fer els júniors i en arribar a les dones, les va sentenciar dient-les que totes eren unes ” pechugonas y culonas• i per tant, poca cosa tenien a fer. Conec personalment a la Carme i m’imagino com això la va afectar.

A 300 m. del final d’una cursa de 4.500 m., Carme Valero portava uns 20 segons d’avantatge a la segona classificada i es va trobar cara a cara amb Julio Bravo que l’estava animant. Sense deixar de córrer li va etzibar ” Con que culonas , eh !, ya hablaremos” …. Qui va fer segona, va ser la soviètica, Tatyana Kazankina. Aquell mateix any en els JJOO de Montreal, la russa guanyaria l’or en els 800 m. i 1500 m. i quatre anys més tard a Moscou (1980), tornaria a ser ’primera en els 1500 m. Tampoc la tercera era una qualsevol. A part del seus nacionals, la italiana Gabriella Dorio sería campiona olímpica dels 1500 m. a Los Angeles (1984).

No li van sortir bé a la Carme, els Jocs Olímpics de Montreal ni els 800 m. ni els 1500 m. distàncies en les quals va competir. Recuperada de la decepció torna el cros i segueix guanyant a casa i a l’estranger, sempre en preparació per defensar el títol mundial. Ara ja no és una desconeguda en l’àmbit internacional.

Düsseldorf (Alemanya) és la seu del Campionat del Món del 1977. Als boscos de Can Deu i Togores a Sabadell i La Mola (Terrassa) han estat els seus camps d’entrenament i la cosa va funcionar. Les millors estan allà: la nord-americana Brown- guanyadora dos anys abans-, la francesa Debrouwer, l’anglesa Ford, i les soviètiques Romanova, Katyukova, Bondarchuk i particularment Lyudmila Bragina, campiona olímpica de 1500 m. a Munic ( 1972 ), a on va batre els rècord del món tres vegades; és a dir en les sèries, semifinal i final deixant-lo en 4´01″04. Bragina vol acomiadar-se de l’alta competició amb aquest títol i ha preparat el campionat a consciència.

Carme Valero domina la situació i a 1200 m. del final canvia de ritme i se’n va de totes…. Menys de Bragina. La russa resisteix fins al segon canvi de la catalana i s’ha de conformar amb el segon lloc a dos segons d’una Carme que en acabar la cursa –d’uns 4500 m.-, confessava que “no em pensava que la tenia tan a prop.”

AVANÇADA EN EL TEMPS.

Carme Valero va ser una avançada en el temps que li va tocar a viure com a esportista d’elit. Per començar va haver de batallar amb la “Sección Femenina” un organisme franquista pel qual havien de passar totes les noies que volien fer esport o algunes altres activitats i indispensable per obtenir el passaport i sortir a l’estranger. Les seves contínues disputes amb les responsables de la “Sección Femenina”, la qual reduïa a les dones a “sus labores”, li van impossibilitar la tramitació d’aquest document. Va haver de posar-se la Casa Real per resoldre el tema. A la pràctica la Sección Femenina era l’equivalent a la Organización Juvenil Española (OJE) en el sector masculí.

Amb la Real Federación Española de Atletismo, que presidia Juan Manuel De Hoz, més problemes. Les seves contínues reivindicacions anaven des de la confecció de la indumentària de la selecció espanyola molt “carca” de cara a l’equip femení, fins als premis econòmics per guanyar un Campionat del Món de Cros. Mentre en la categoria masculina, el premi era d’un milió de pessetes (6.000 € d’ara), les noies els hi donaven 100.000 pessetes (600 €) …

Va ser la primera atleta espanyola en disputar uns JJOO (Montreal 1976). També va ser la primera dona a presentar-se a la presidència de la Federació Catalana d’Atletisme (2008). Va perdre davant Romà Cuyàs, però ella va marcar el camí.

El 13 de juny de 1992, va ser la primera rellevista – en nois va ser el regatista Miquel Noguer- de la flama olímpica acabada d’arribar a Empúries. Ho van fer en un recorregut de 30 minuts fins a L’Escala.

En tota la seva carrera esportiva no hi va haver mai beques, bosses d’estudis o plans ADO.

Hauria estat, també, la primera en corre la marató de Nova York (1977), ja que el fundador de la Marató de Barcelona (a llavors Marató de Catalunya), Ramon Oliu a la seva tornada professional a casa nostra tenia l’encàrrec de portar-la a la prova nord-americana, d’acord amb Fred Lebow el creador de la marató de NYC. No va poder ser per lesions i altres problemes. No per això la Carme va desistir i ja com a corredora popular hi va participar i amb 44 anys (1999) la va acabar amb 3h. 13 min.

CARME VALERO EN NÚMEROS

Campionats de Catalunya en “indoor”, aire lliure i cros a part, aquest pot ser un resum de les seves grans prestacions:
1 participació en JJOO (1976) – 2 títols de campiona del món de cros (1976 i 1977) i un 3r lloc (1975). 3 títols de 800 m., 7 de 1500 m., 4 de 3000 m. en Campionats d’Espanya a l’aire lliure. 8 títols estatals de cros. 25 vegades internacional …

Per Josep Maria Antentas.

Cursa Sanitas Mediterrani Nit Run

juliol 13, 2017 by championchip in Lliga with 0 Comments

Arriba la Cursa Sanitas Mediterrani Nit Run Gran Premi Mundo Deportivo, a Castelldefels.

El proper 22 de juliol els participants descobriran el nou circuit que passa per carrers, avingudes i parcs de la UPC, i de Castelldefels en un vespre marcat per dues proves de 5k i 10k que acollirà el Canal Olímpic de Catalunya.

Des de fa tres setmanes que la Cursa Sanitas Mediterrani Nit Run- Gran Premi Mundo Deportivo de Castelldefels, una de les últimes proves del calendari que tanca aquesta temporada de running, va obrir el termini d’inscripcions per al proper dissabte 22 de juliol. De fet, les inscripcions presencials podran realitzar-se fins d’aquí a pocs dies, el 15 de juliol a la botiga Nike Quinze del centre comercial ànecblau de Castelldefels, mentre que les inscripcions online estaran obertes fins al 19 de juliol.

Es tracta d’una prova organitzada per l’Ajuntament de Castelldefels, Zona Vip Events i el Canal Olímpic de Catalunya, patrocinada per Sanitas, el centre comercial ànecblau, i en la qual també col·laboren la Generalitat de Catalunya-esportcat, la Diputació de Barcelona, ràdio Flaixbac i Mundo Deportivo.

Els circuits de 5k i 10k

El recorregut està format per dos circuits de 5k i 10k amb sortida a la mateixa hora a les 20:00, separades per només dos minuts de diferència des del popular Canal Olímpic de Catalunya de Castelldefels, situat a només 15 km de Barcelona. L’arribada a meta se situarà al mateix lloc que la sortida, davant de les grades, de manera que la jornada esportiva es concentrarà tant a la sortida com a l’arribada en una mateixa localització.

El recorregut de 5k transcorrerà principalment per l’avinguda del Canal Olímpic, pel Parc Estany ànecblau, un espai natural envoltat d’uns llacs del Parc de la UPC, ideal per conèixer la fauna i la flora que ens envolta. També passarà per les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i pel recinte de recerca de The Institute of Photonic Sciencies (ICFO).

D’altra banda, el recorregut de 10k serà molt similar i compartirà la primera volta dels 5k, als quals se’ls afegiran 5k més per una volta més àmplia i completa pel parc del recinte universitari i de recerca.

Festa amb rock & roll, sopar Pasta Party, pastís commemoratiu dels Jocs BCN 92 ‘i diverses activitats infantils per a tota la família

A més, a l’arribada els participants podran gaudir del sopar Pasta Party, amenitzada amb un DJ i una banda de rock & roll. Així mateix, es commemorarà el quart de segle de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92′ amb un pastís per a tothom.

De la mateixa manera, els petits comptaran amb activitats infantils a força d’inflables, i una escola d’atletisme i de piragüisme.

Serveis per al corredor

Per a aquesta tercera edició de la Cursa Sanitas Mediterrani Nit Run-Gran Premi Mundo Deportivo els participants tindran una samarreta tècnica amb disseny commemoratiu, així com la tradicional bossa del corredor amb productes de les empreses col·laboradores i una invitació per sopar a la Pasta Party. També hi haurà serveis de guarda-roba, avituallament, lavabos, dutxes, aparcament gratuït al centre comercial ànecblau, lliurament de premis i serveis de massatge.

DOBLE PUNTUACIÓ A LA #LligaChampionchip.

Per a més informació: http://www.mediterraninitrun.cat.

Per Zona Vip Events.

El 10K de Barcelona arriba a l’edició número 10!

juliol 12, 2017 by championchip in Apunts atlètics with 0 Comments

10 el número màgic, 10 edicions i 10 Km…

Corria l’any 2008 quan l’Institut Barcelona Esports va decidir agrupar les millors cinc curses de 10K de Barcelona, en una Challenge per a motivar la participació, i a més començar un rànquing automàtic de temps de 10k que permetés assignar calaixos sense que s’hagués de demanar a la inscripció,  donat que s’havia demostrat que masses participants donaven temps fora del seu nivell i perjudicaven els que deien i feien el temps correcte.

Les curses d’aquesta primera edició varen ser:

Cursa dels Nassos. 31/12/08
Cursa de Sant Antoni 25/01/09
Cursa dels Bombers. 05/04/09
Cursa El Corte Inglés. 24/05/09
Cursa per la integració La Maquinista. 05/07/09

La cursa El Corte Inglés va afegir un control de temps al K10 per tal de pertànyer a la Challenge, malgrat la cursa és una mica més llarga. El circuit va tenir un total de 8.965 participants amb 141 que varen fer les 5 curses. Roger Roca i Txell Calduch varen ser els primers guanyadors.

S’han anat afegint més curses fins a arribar a les 16 curses actuals, amb un total de 27.361 participants al Circuit, dels que 20.062 són homes i 7.299 dones. El rànquing actual és impressionant. La Federació Catalana d’Atletisme ha estat el responsable oficial d’ homologar les distàncies i certificar els temps dels primers classificats.

Aquest és el resum de les nou edicions, però cal remarcar tres punts molt importants:

  • Destaquen Juan Manuel Alvarez Ramos que ha guanyat les darreres 7 edicions i el retorn al lloc més alt del pòdium de Yolanda Riera desprès de dues victòries els anys 2011 i 2012.
  • El creixement de participants fins el 2015 que es general en aquest àmbit i un manteniment del total dels darrers 4 anys.
  • L’important creixement dels participants femenins que passen del 12,5% l’any 2008 a un 26,68% el darrer any.
Data Edició Curses Primera dona Primer home Participants homes % dones %
2008/2009 1 5 Txel Calduch Roger Roca 8.965 7.838 87,43% 1.127 12,57%
2009/2010 2 7 M. Carmen Auñon Abdeslam El Ouabi 16.607 13.860 83,46% 2.747 16,54%
2010/2011 3 7 Yolanda Riera Juan Manuel Alvarez Ramos 17.049 14.238 83,51% 2.811 16,49%
2011/2012 4 12 Yolanda Riera Juan Manuel Alvarez Ramos 21.953 17.762 80,91% 4.191 19,09%
2012/2013 5 12 Montse Carazo Juan Manuel Alvarez Ramos 26.152 20.536 78,53% 5.616 21,47%
2013/2014 6 13 Hasna Bahom Juan Manuel Alvarez Ramos 27.938 21.393 76,57% 6.545 23,43%
2014/2015 7 15 Linda Arnott Juan Manuel Alvarez Ramos 28.376 21.340 75,20% 7.036 24,80%
2015/2016 8 15 Hasna Bahom Juan Manuel Alvarez Ramos 23.714 17.748 74,84% 5.966 25,16%
2016/2017 9 16 Yolanda Riera Juan Manuel Alvarez Ramos 27.361 20.062 73,32% 7.299 26,68%

Inscriu-te i corre l’edició número 10 que comença amb la primera cursa el dia 3 de setembre: http://www.bcn10k.cat/.

Fes de la teca marca un rècord!

QÜESTIONARI: Bunicus Run Club

Us presentem al primer Club de Runners que ha participat en l’enquesta que publicàvem ahir. Aquestes són les seves respostes:

 

1.- Creació de l’equip, any, persones, motius

La creació es va produir l’any 2015, després de la finalització del grup d’entreno de la botiga NIKE de L’Illa Diagonal, que es feien tots els Dimarts. A partir d’aquest fet, es crea aquest nou grup que inicialment era de 15 persones, fins a les 35 què som ara.

2.- Definició nom de l’equip, com es decideix

Un company dels inicis, sempre deia de tots els que corríem que érem molt BUNICUS, en tot el sentit de la paraula, bona gent, divertits, alegres, etc. i d’aquí va sorgir el nom final BUNICUS RUN CLUB i tothom hi va estar d’acord.
Evidentment el nom és un punt de referència per altres moltes coses, però per sobre de tot això, el més important són les persones.

3.- És un equip amb local social o un lloc de trobada?

No tenim cap local social i sí que mantenim el punt de trobada tots el Dimarts de l’any a les 20:00h a les escales de l’entrada central de L’Illa Diagonal. Un punt de trobada sense portes, ni carnets, ni inscripcions prèvies. És a dir, un local social per tots i per qualsevol que vulgui passar una estona divertida, esportiva, i sobretot desconnectar del “rotllo” del dia a dia amb bona companyia.

4.- És un equip àmbit geogràfic, persones que viuen properes

Gairebé tots viuen per la zona de les Corts i barri de Sants i per l’Eixample, menys alguns que viuen als afores de Barcelona com l’Hospitalet, Rubí, Sant Cugat, etc.
Fins i tot tenim BUNICUS fora del territori català, a Valladolid i per Vancouver.
I evidentment quan estem fora, bé de vacances o per viatge, la samarreta i els colors dels BUNICUS està per tot el món.

5.- Hi ha un administrador/director al club o és auto-gestionable?

Tenim un líder escollit per la majoria dels BUNICUS (a dit i sense opció).
Pel seu caràcter, empenta, historial esportiu, el fan idoni per aquesta funció. Confiem amb ell. Pere Rodríguez.

6.- Com es va decidir l’equipació de l’equip?

Entre uns i altres vam decidir l’escut, forma i color de la samarreta.
Tenim un dissenyador entre nosaltres.
Sempre decidim entre tots, és un grup obert amb iniciativa de cada un dels participants i cadascú pot opinar i dir la seva, encara que de vegades hi ha qui talla pel dret i decidí.
Però sempre amb molt bon rotllo i bons acords.

7.- Es fan entrenaments conjunts?

Sí, com hem comentat abans, el principal és sempre i tots els dies de l’any els Dimarts a les 20:00 L’illa Diagonal. Després en altres moments i combinant horaris de feina, casa, etc. es pot quedar en altres grups, alguns als matins o tardes entre setmana o també Dissabtes al matí.

8.- Com es decideixen les curses a participar?

Ens ho parlem entre tots i de forma lliure anem participant en les màximes possibles i les que creiem què poden ser interessants per tots. Inclòs hem participat fora de Catalunya aprofitant viatges i visites gastronòmiques com la Behobia, nous reptes com alguna Marató (Valencià, Sevilla), Mitja Marató (Amsterdam, Vancouver), etc.

9.- Fan els membres una competició interna?

No, però evidentment el “piques” i assolir nous reptes sempre hi són presents i amb això aconseguim una nova forma de motivació i marcar objectius. L’any passat van debutar a la Marató de Barcelona 6 persones.

10.- Es fan reunions molt sovint? Sopars, dinars?

SI, sobretot a fi d’any, per Nadal, fem el típic sopar d’empresa, i per l’estiu organitzem barbacoes. Durant la resta de l’any també ens ve de gust fer trobades fora de l’entrenament i celebrar tots els aniversaris i esdeveniments individuals possibles i anar a prendre alguna cosa i xerrar tots junts i explicar-nos “batalletes”, marcar nous objectius, etc., però sobretot passar-ho molt bé tots junts.

11.- Com es fa promoció de l’equip per aconseguir més membres? Es volen més?

Ja sigui pel color, el soroll i el cachondeo, la nova gent que es va incorporant, a part per sortir a córrer, s’afegeixen per la bona sintonia que es respira, lo bé i divertit què es fan les trobades, curses i precurses, i com sempre per tota la bona gent que pots conèixer.

12.- A més de les curses, feu altres activitats? Quines?

Si també. Cada cop més intentem sortir de la rutina, fem altres activitats com excursions de muntanya, curses de natació mar obert, triatló, etc.
Com al·licient esportiu, al voltant de fer exercici, fer curses i intentar assolir les marques personals de cadascú de nosaltres, està l’objectiu final de ser feliç, sentir-se bé, fer sentir bé a la resta i sobretot passar molt bones estones.

Gràcies.

Properes curses de la Lliga Championchip 2017

Tota la informació de la nova Lliga a:

l Lliga Championchip 2017

         Properes curses

l Lliga Trail 2017

         Properes curses

 
 


Classificació 2016

  HOMES:


Carles Castillejo Salvador   | 2.600

Juan Manuel Alvarez Ramos | 2.573,13

Carles Montllor Vegas | 2558,02


   DONES:

Enka Viñas Serrano | 2.558,70

Florence Bertholet | 2.521,30

Elisabet Martin Almansa | 2.509,08
















 

SEGUEIX-NOS A:
Instagram: #lligachip
El temps

El Temps a Barcelona

IMATGES
Col·laboradors

Per participar a la Lliga ChampionChip només cal tenir un xip groc que pots comprar a les botigues:
California Sports (Terrassa), Esports kñera (Terrassa), J'Arribu (Cornellà),
BASE Castelló Esports (Viladecans), Evasion Running (Vilanova), Esports Sagi (Manresa), 2.0 Sports (Manresa), SBR (Mataró), El Món (Granollers), Espai Running (Vilafranca del Penedés), Totrunning (Rubí), Rios Running (Mataró),
Ríos Running (Les Franqueses), RunnAir (Sant Boi de Llobregat),
I a la ciutat de Barcelona: Esports Domingo Catalán, Bikila, Esportíssim, evaSion Running, Victor Sports, Tri For Fun, Benito Sports, La Botiga del Triatlò, WEB DeporVillage i a tots els centres DIR.
Consulta el plànol per saber-ne la seva ubicació.

Facebook