Author Archives

Les dones també corren

MIQUEL PUCURULL, el veterà corredor de curses populars, reflexiona sobre la participació femenina arran de la presentació de RunninGirls, la primera comunitat online per a dones runners.

Per raons de família (la meva dona i la meva filla van ser maratonianes), la participació de les dones en el món del córrer és una qüestió que m’ha interessat molt sempre. I comprovo que, cada vegada més, la dona s’hi està incorporant a marxes forçades.

Fa un temps -no gaire- ens preguntàvem perquè eren tan poques les que corrien en comparació als homes. I més encara, perquè eren tan poques les que participaven a les curses. Això, feliçment, s’està acabant. Com si les raons que justificaven la manca de participació -diferències culturals, major paper de la dona a casa, incompatibilitat d’horaris laborals que impedien entrenar, etc.- s’estiguessin eliminant. Només cal veure, a qualsevol moment del dia, la quantitat de noies que corren pel carrers o els parcs per fer-nos idea de com ha canviat la situació.

No vol dir que estiguem a l’alçada d’Estat Units -on fins i tot en moltes proves urbanes hi corren més dones que homes- i tampoc a la d’alguns països d’Europa, però és un fet inqüestionable: les dones, a casa nostra, també corren.

Una mostra del que està succeint és l’augment de participació a les curses. A la de Bombers de Barcelona de fa pocs dies -la de 10 km més multitudinària de Catalunya i de més qualitat en tots els aspectes-, el nombre de dones que l’han correguda (6.724) ha crescut gairebé tres vegades respecte de les que van fer-ho fa tant sols quatre anys (2.372). L’increment ha estat un 47% més que l’any passat, que és un augment altíssim. (El dels homes també ha crescut, però únicament un 14%).

I la proporció de dones sobre el total de participants és cada cop més alta, com es posa de manifest en aquesta mateixa cursa, que ha passat del 16% en el 2008 al 31% en aquest 2012.

Òbviament, com més curta és la distància, la proporció és major (a la darrera cursa de 6 Km de Badia del Vallès, amb més de 700 participants, el ràtio homes/dones va ser del 58/42). Però és molt significatiu que en algunes de 10, com la dels Nassos del passat desembre hagi estat el 23%, o la de la Mercè del setembre el 25%, i la de la Cursa de Bombers hagi sobrepassat el 30%. Són uns índex que fan patxoca. Les dones ja no poden sentir-se dir pel carrer, com més d’una i de dos van haver de patir-ho fa un temps: “A la cuina!”.

Miquel Pucurull i Fontova

Les morts a la marató

MIQUEL PUCURULL, el veterà corredor popular, reflexiona sobre les morts de les maratons arran d’un article publicat a El Periódico.

Quan es mor algú corrent una marató, com dissortadament va succeir a Londres el diumenge -una dona de 30 anys va morir a poc de l’arribada-, acostumen a sorgir veus que, al meu parer, creen alarmisme.

Dimarts 24 d’abril, el Periódico duia un article que parlava de l’assumpte, i recollia el següent comentari d’un cardiòleg de l’Hospital Clínic: “A totes les maratons de Barcelona hi ha desmais, crisi d’arítmia i, amb freqüència, morts”

Que em disculpi el senyor metge, però no és cert. I l’errada, per la transcendència del tema, és important. A la marató de Barcelona, després de les 34 vegades que s’ha celebrat, només s’ha mort un corredor. És molt de lamentar, però només ha passat un cop. Va ser l’any 2009, quan al voltant del Km 34, va caure fulminat l’irlandès Colin Dunne.

Altra cosa és la absoluta necessitat de fer-nos revisions periòdiques els que correm maratons. Això és una obvietat. Però de cap manera es pot parlar de que hi hagi “…amb freqüència, morts”. El metge, eminent, per cert, no està ben informat. Si més no pel que fa a la marató de Barcelona.

I, a propòsit sobre la qüestió, les morts sobtades en les maratons no són freqüents enlloc. Precisament, amb motiu del que ha passat a la de Londres, la BBC fa referència a una investigació realitzada a Estats Units sobre 11 milions de corredors que havien participat en maratons i mitges maratons entre els anys 2000 i 2010. Durant aquest període, van morir 42 mentre corrien. L’equivalent a una mort per cada 259.000 participants.

I segons sembla, en la majoria dels casos són degudes a malalties subjacents del cor dels infortunats atletes, que les pateixen sense saber-ho. A la de Londres, el director metge de la prova assegurava que, de les 11 morts que han succeït des que es va començar a celebrar el 1981 -és una de les més multitudinàries del món (l’altre dia 35.000 participants)- 9 d’elles s’havien produït per causes vinculades a problemes congènits.

Insisteixo: prevenció i controls, per descomptat. Però crear alarma, de cap de les maneres. Especialment quan està més que demostrat que el córrer, entre altres virtuts, enforteix el cor.

Miquel Pucurull

Fotografia d’Albert Bertran a El Periódico.