Daniel Justribó: “Mai no m’he penedit d’haver fet un entrenament”

Published by championchip on

El biòleg Daniel Justribó (Barcelona, 1969) corre des de mitjans dels 80, sobretot maratons, i, aficionat com és a les llargues distàncies que requereixen esforç i disciplina, també ha escrit llibres documentadíssims com el que us vam presentar fa unes setmanes: ‘Feminitat. Esport. Cultura. Pioneres de l’atletisme català (1921-1938)’, amb què recupera la memòria de les atletes catalanes d’abans de la Guerra. També li hem fet el Qüestionari Championchip.

-Per què vas començar a córrer? Quan?
-Vaig començar el 1987 quan, amb alguns companys de classe, ens vam apuntar a la Corte Inglés d’aquell any. Des del 1984, pel cap baix, jo ja corria molt irregularment a una urbanització a Sitges, on estiuejava. Feia només voltes de 400 o de 2.000 metres que corresponien a la volta petita i volta gran de la urbanització. Sempre les feia al màxim i volent fer marca. L’excusa de 1987 em va animar a entrenar-me millor i poder completar una marató l’any següent. Fins aleshores pensava que era una fita complicadíssima d’assolir.

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-De llarg la carretera de les Aigües. M’entreno també al Parc de la Ciutadella i al del Clot.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Ara molt poc perquè estic amb les gestions de promoció d’un llibre i sobretot un màster que em treu molt temps. En general uns 3 dies per setmana però no fa gaire podia acumular pics de 6-7 jornades i més de 100 km setmanals.

-Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Gairebé sempre corro sol i m’agrada. Mai no he corregut amb música. M’agrada poder escoltar que passa al meu entorn: la mainada al parc, els ocells i els gossos a les Aigües.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-De fet molt poques i mai no m’he penedit d’haver fet un entrenament. A l’hivern he pogut fet campana si fa fred o plou o he vingut rebentat de la feina, però si tinc un pla de marató es pot dir que no fallo.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-42.195 m. La resta de distàncies giren al voltant d’aquesta. La meva marca de 10k és de fet un parcial de mitja i la mitja per a mi és això, la meitat de la distància.

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-No en tinc cap de fixa però tinc debilitat per la marató de mitjanit que organitza corredors.cat cada any per les seves 24 hores.

-Què consideres indispensable en una cursa?
-Miro sempre un bon circuit per allò de les marques. Ara com que ja se m’ha passat l’arròs miro més que hi hagi poca gent i que es tracti bé a l’atleta.

-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-Ho respecto. Potser ho haurien de provar però és ben possible que no ho trobin divertit.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Per a alguns una moda. Per a altres (i m’hi incloc) una forma de vida. Jo fa uns trenta anys que corro i espero poder fer-ho fins que em mori.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-‘The Marathon Footrace: Performers and performances’ David Martin i Roger Gynn (1979). És un llibre completíssim de la història de la marató. Un tractat amb molt rigor. No es fàcil de trobar i de fet no és gens conegut aquí.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Que vagi a poc a poc i que gaudeixi.


1 Comment

Ellkelp · 31/05/2018 at 1:56

Propecia Es Malo Cialis Farmacia El Pont Andorra Canadian Viagra 400mg generic cialis overnight delivery Levitra Dispersion Bucal Acticin Best Website

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Login with Facebook:
Entra