Ignasi Gaya: “No vull renunciar a la sensació de llibertat i força que proporciona córrer”

Published by championchip on

Ignasi Gaya i Fonts (Barcelona, 1970) és periodista cultural al Telenotícies de la Televisió de Catalunya. Ha corregut maratons, mitges maratons i curses de 10 quilòmetres. És autor del llibre “De 0 a 100” (Cossetània, 2014), que no és altra cosa que la biografia de l’ultrafondista Domingo Catalán, doble campió del món de 100 quilòmetres. Un llibre que narra “les sorprenents peripècies d’un atleta que es va convertir en una icona de l’atletisme popular” i que “va ajudar a transformar les curses de carrer en el fenomen de masses que avui coneixem”.

-Per què vas començar a córrer?
-De petit vaig jugar molts anys a bàsquet. Més tard, quan vaig plegar de la Universitat, vaig començar a córrer. I ja no he parat.

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-Normalment corro pel front marítim de Barcelona, ja que hi visc a prop. A vegades també busco circuits propers a la tele, com ara el tram de la Carretera de les Aigües que arrenca a Esplugues.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Quatre dies a la setmana, si no hi ha incidents (lesions, algun imprevist relacionat amb les meves filles, etc.)

-Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Normalment sol, malgrat que a vegades m’acompanya la meva dona, l’Anna, que és una maratoniana de nivell. Mai he corregut amb música.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-Llevar-se a les 6 o a quarts de 7 del matí per sortir a córrer sempre fa mandra, però un cop et calces les vambes tot canvia. Intento, sempre que puc, córrer a primera hora. M’ajuda a sentir-me bé la resta del dia.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-Sens dubte, el 10.000. És una cursa agònica però si estàs “fi” et pots arribar a creure que ets un corredor ràpid (sensació que desapareix quan se’t posa al costat un paio que corre a 3’20 el quilòmetre)

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-La Sant Silvestre de Barcelona i el 10.000 de Sant Antoni les he corregut un munt de vegades. També m’agrada molt la Mitja de Granollers per l’ambient que s’hi respira.

-Què ha de tenir una cursa per què valgui la pena?
-No m’ho he plantejat mai. Suposo que un bon recorregut i una bona organització. I si pot ser que no sigui gaire multitudinària.

-Què els diu a aquells que diuen que córrer és avorrit i cansat?
-A mi no m’ho sembla pas, però no m’agrada fer proselitisme i, per tant, no m’esforçaria gaire per fer-los canviar d’opinió. Córrer són sensacions. I entenc perfectament que a algú que s’hi posa, sense haver-ho provat abans, li sembli un exercici absurd.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-En el meu cas, és un hàbit al qual no vull renunciar. Tinc la sort que la meva dona també és corredora des de fa molts anys, cosa que fa que a casa en parlem sovint, d’aquesta dèria. En els últims anys, córrer s’ha posat de moda. I és ben comprensible perquè els beneficis que aporta són extraordinaris.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-Potser és poc elegant que ho digui però estic molt satisfet del llibre que he escrit sobre la vida d’en Domingo Catalán. Aquest personatge és tan ric i inspirador que conèixer-lo ha estat una de les millors coses que m’han passat en els últims anys.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Sobretot, entrenar-se de forma molt progressiva per evitar lesions, fer molts estiraments (jo sóc un mal exemple), no obsedir-se gens amb les marques i gaudir de la sensació de llibertat i força que proporciona aquesta activitat.

*El proper dijous 25 de setembre, a les 19h, la Fundació Barcelona Olímpica organitza un homenatge a Domingo Catalán.


141 Comments

Comments are closed.