Núria Carmona: “En el running hi he trobat una forma de superació personal”

Published by championchip on

La Núria Carmona Rojas és l’administradora del Corredoras BCN-Running Girls, un club que participa a la Lliga Championchip i que, tot i estar format només per dones, per definició, també accepta homes amb ganes de sumar-s’hi. Tenen un facebook, un blog (http://corredorasrunninggirls.blogspot.com.es) on publiquen cròniques de curses, entrenaments i activitats diverses, i fins i tot “un fotògraf particular”, diu Carmona, “que cada any ens fa un calendari”. Hem parlat amb ella per conèixer una mica més el Corredoras BCN-Running Girls.

-Quan es va crear el club?
-El vaig crear fa uns tres anys. Tenia la necessitat de moure’m i de fer exercici, i córrer no suposava cap despesa. Vaig animar algunes amigues, que mai havien corregut, perquè entrenéssim juntes. Ens ho vam prendre amb moltes ganes i il·lusió i, a poc a poc, vam començar a fer curses: 5k, 10k i fins i tot mitges maratons. El grup s’ha anat fet gran tant en tots els sentits: més gent i més participació en diverses activitats. Tenim la nostra pròpia samarreta (que no passa desapercebuda) i malles corporativa, perquè se’ns identifiqui com a club arreu. Per la meva banda, puc dir que en el running hi he trobat una forma de superació personal.

-Quin és el vostre lema?
-“Sea cual sea la meta, corramos el camino juntos”. Que ve a dir que l’objectiu és anar tots a la una per aconseguir la fita. Som un grup i ens identifiquem com a tal, ens ajudem i animem per arribar, independentment de la marca personal.

-I també entreneu junts?
-Normalment sí. Tenim un lloc “oficial” establert, que anomenem “La Central”. Però també ens organitzem en petits grups en diferents llocs de Barcelona: “Les Sucursals”. I així cada membre parteix del punt que millor li ve segons on viu o treballa.

-I quines altres activitats feu?
-Fem curses tant a Barcelona ciutat com a tota la província, trails de muntanya, sortides… I tot el que vagi sorgint dins el món del running. L’any passat, tres membres vam fer la Behobia – San Sebastián. També celebrem l’aniversari del grup amb un esdeveniment propi que es diu “Tontal·lon” consisteix en córrer uns quants quilòmetres per Barcelona i acabar a la platja de la Barceloneta. Un cop allà, tots suats i cansats, ens banyem amb la roba i tot, i acabem amb un bon sopar per recuperar-nos i celebrar l’aniversari del grup.

-S’hi fan amics, als clubs de runners?
-I tant! El fet de compartir moments, a vegades extrems, situacions, rialles… fa que s’acabin creant lligams d’amistat i de complicitat molt forts. El nostre grup és divers, cadascú té la seva situació personal i professional, però ens uneix la superació personal i l’esportiva. Ens transmetem uns valors que són fonamentals en el desenvolupament de qualsevol persona.

-I pagueu quota?
-No. El club no té ànim de lucre, és totalment altruista. Ens autofinancem nosaltres mateixos i cadascú s’apunta i paga les activitats que fem en funció dels seus interessos i possibilitats.

-Quants sou en total?
-Ara mateix, més de 200 persones, entre simpatitzants, esporàdics… però els més actius en entrenaments i participacions a curses som al voltant de 25 membres, que fem força visible la nostra presència com a club a les curses.

-Tots populars o teniu algun professional?
-Som tots populars tot i què alguns membres, sobre tot masculins, porten moltes dècades entrenant i participant en maratons o ultratrails. Nosaltres els considerem autèntics professionals, tenen molta experiència i la comparteixen amb nosaltres, ens assessoren i ens ajuden en tot el què necessitem. Els estem molt agraïts.

-D’altres pràctiques esportives?
-Sí, algunes dones practiquem vies ferrades, escalada, senderisme i barranquisme.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Login with Facebook:
Entra