Rafa Pérez: “Calen més curses amb ludoteca per deixar-hi els fills mentre correm”

Published by championchip on

Rafa Pérez (Barcelona, 1975) és treballador i formador de personal a l’Ikea de L’Hospitalet, on ha creat “un club de runners” amb els empleats, aquells que ja corrien, i també alguns que encara no ho havien provat mai. Pérez és un d’aquells corredors populars fixos, que corre tantes curses com pot, sempre somrient, i que encomana passió: anima tothom a calçar-se unes vambes, comparteix les seves dèries al blog ‘Historia de un runner’, i es fa fotos amb tothom. També hem volgut fer-li el nostre Qüestionari Championchip.

-Per què i quan vas començar a córrer?
-La meva primera cursa va ser la Mercè del 2011 acompanyant un familiar. Em va agradar tant el que vaig viure que em vaig comprar el xip i vaig fer la meva primera cursa oficial als 10k de la Marató del Mediterrani d’aquell mateix any (41’49”)

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-El parc Can Mercader. És meravellós fer-ho allà, amb tanta gent entrenant a diferents nivells. I Montjuïc, on és possible fer entrenaments de tota mena.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Cinc dies a la setmana, més la cursa. Segurament no hauria d’entrenar tants dies, però m’agrada molt córrer, i la sensació de llibertat que em dóna.

-Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Poques vegades entreno acompanyat. Prefereixo sol. Corro amb música perquè tinc problemes d’asma, i m’ajuda a no preocupar-me per la respiració forçada.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-No, mai. A més, intento fer coses diferents a cada entrenament, així cada sortida té una motivació nova.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-Les que més corro son de 10k, però el que més m’agrada són les mitges maratons.

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-La llista és molt llarga: totes les de 100 punts de la Challenge Bcn 10k; Can Mercader-Almeda, Vila Olímpica i les curses organitzades per laSansi. Mitges maratons de Terrassa, Granollers i Barcelona, i la Marató de Barcelona. A partir d’aquí, qualsevol on el bon tracte al corredor popular sigui la prioritat dels organitzadors.

-Què ha de tenir una cursa per què valgui la pena?
-Un bon tracte al corredor. Una cursa a data d’avui no és anar i fer la distància; es la prèvia, els entrenaments que es fan per la cursa, una bona logística i una bona atenció (que no vol dir només una samarreta amb bon disseny). Aprofito per demanar més curses amb servei de Ludoteca. Molts corredors no anem a segons quines curses per no poder deixar els nostres fills amb algú.

-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-No s’han calçat unes sabatilles i no han sortir a gaudir de la sensació de llibertat que dóna córrer. Sense cronos ni ritmes predeterminats, només tu, les sabatilles i deixar-te portar.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Crec que és una afició molt maca i que, a la llarga, adaptes el teu dia a dia per trobar-te millor a l’hora de córrer i tenir un millor rendiment. Ens equivoquem en considerar-ho una manera de viure: no som professionals, no vivim de córrer. Córrer ens fa sentir millor, més ordenats i metòdics, però hi ha més coses a la vida… i a vegades ho oblidem… Jo el primer.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-De 0 a 100, sobre el Domingo Catalán, i Córrer per ser feliç, de l’Arcadi Alibés.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Fer com a mínim un entrament a la setmana sense GPS ni cronòmetre. Començar a córrer sense un recorregut predeterminat. I si et proposes algun repte, que sigui assequible, que comporti un esforç, però assequible. Si ens posem reptes inviables, arriba la frustració i el risc de deixar de córrer.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Login with Facebook:
Entra