Murakami: l’escriptor que corria maratons

Published by championchip on 30/01/2012

Una silueta menuda, tot i que vigorosa, corre pel camí del riu. Shorts i vambes. Al seu cap hi bullen milers d’imatges, personatges i situacions que més tard plasmarà a les seves novel·les. La seva mirada reflecteix la determinació de continuar ordint ficcions i devorant quilòmetres…

Haruki Murakami (Kioto, 1949) és un dels autors més influents i populars de la literatura contemporània. En aquestes memòries (De què parlo quan parlo de córrer. Empúries, 2010) hi esbudella i mostra les seves dues passions: les carreres de fons i l’art de narrar. Disciplina, determinació i sentit del ritme són alguns dels seus trucs.

Murakami escriu com corre i viceversa. Per a l’autor de Tokio blues, Kafka a la platja o la més recent 1Q84, novel·les i maratons requereixen el mateix rigor. Fondista i escriptor incombustible, afirma que només competeix contra si mateix, que el seu objectiu és superar la marca anterior, aguantar tota la carrera sense caminar. El seu premi –vendes, crítiques i reconeixements a part– és l’orgull de mantenir el nivell que ell mateix es fixa. De què parlo quan parlo de córrer són les delicioses memòries del Murakami corredor de fons i també les reflexions d’un narrador excepcional, amb les seves manies i el seu encís.

Improvisació i ritme sustenten el seu univers literari. Abans de ser novel·lista, l’autor d’After dark regentava un bar musical on hi servia copes i sandvitxos amb una incessant banda sonora feta de música jazz. D’aquí que Murakami aposti per una escriptura que flueixi i faci moure els peus al lector, com en un concert.

Romàntic, fosc i oníric, al japonès només li cal un detall per aixecar el seu món de fantasia. El detonant pot ser una imatge o un personatge suggerent. La resta és crear davant la pàgina en blanc, i aturar-se abans de trencar el ritme, en això coincideix amb Hemingway.

Una altra de les seves virtuts és que gaudeix mantenint l’aïllament necessari. Murakami no surt mai de nit mentre escriu un llibre. Corre sol (una hora de silenci que li alimenta l’ànima) i treballa sol. I si la inspiració l’abandona, s’exercita facturant assajos o traduccions fins que recupera la confiança per seguir narrant.

Escriptor de costums, menja frugalment, i es fica i s’aixeca del llit amb el sol. Rigorós com un corredor preparant el seu cos per als 42.195 metres.

Per Jordi Benavente