L’atletisme popular està experimentant a casa nostra un creixement espectacular, cosa que ens omple de satisfacció a tots, començant pels més veterans. Però, com tot a la vida, tota notícia positiva porta incorporats elements negatius. En aquest sentit, últimament s’estan detectant conductes entre alguns corredors que no tenen res a Read more…
Com que no sóc un escriptor, la millor manera d’organitzar correctament un article com aquest, se m’acut la cronològica.
En aquest sentit, poc em podia jo imaginar, el 2 de juliol de 2005, a la Cursa de la Festa Major de Terrassa, que passats una mica més de 6 anys i mig, hauria fet 5.018 kms en 386 curses, repartides en 82 de menys distància que els 153 DEU MILS, 54 entre aquests i les 83 MITGES, i una a mig camí de les 12 MARATONS. (més…)
Jim Simpson és un corredor de fons de 67 anys que viatja pels EUA amb una autocaravana, les seves sabatilles esportives i un carregament de novel·les negres (sobretot, de John Grisham i James Patterson). Però a banda de llegir compulsivament, la dèria d'aquest nord-americà és córrer i acabar una marató en cada un dels 50 estats del seu país tantes vegades com sigui possible. El març de l’any passat anava ja per la vuitena volta d’aquest particular repte [segons l’article de la revista Runner’s World, on vaig descobrir la història]. (més…)
Des de 1994 que vaig començar a debutar en les carreres de fons, sent la Cursa de la Mercè d'aquell mateix any la primera, noto simplement que l'atletisme de ruta a nivel popular ha anat creixent considerablement. Tant ha estat l’impacta en participació es refereix, però a Barcelona (ciutat per excel·lència on es fomenta molt les carreres participatives, menjo Bombers, El Corte Inglés, la seva Marató, Sant Silvestre...) veig gent que no comprèn, o no vol comprendre, que aquest esport ho formem tots els quals participem amb un objectiu comú: celebrar una festa. (més…)
A la vista que els populars som cada vegada més, la Real Federación Española de Atletismo vol controlar i regular el boom, i l’any passat es va inventar una mena de llicència per autoritzar-nos a córrer les proves del calendari nacional de curses en ruta.
En diuen el Carnet del Corredor. (més…)
La Cursa del Barri de Sant Antoni sempre té una important participació femenina. A més a més, el més estimulant és que el percentatge de dones sobre el total és cada vegada més gran.
Per posar una dada del creixement, i sense remuntar-nos a èpoques heroiques –en les quals corrien únicament quatre pioneres-, el tant per cent de dones que la van fer fa deu anys va ser del 11% i enguany ha estat el 18%. Per dir-ho d’una altra manera: enguany, s’ha multiplicat per 3 els nombre d’homes respecte dels que la van córrer fa deu anys, i el de dones s’ha multiplicat per 5. (més…)