L’eclosió femenina als 42.195 m
El nostre col·laborador, el veterà corredor popular i divulgador Miquel Pucurull, ens explica com ha augmentat la participació femenina a la prova reina dels fons.
L’evolució de les dones a la Marató de Barcelona
Dir que la participació de dones catalanes i de la resta de l’Estat a les maratons ha estat sempre una assignatura pendent no és un tòpic, és una realitat. Però des de fa uns pocs anys, si més no a la de Barcelona, s’albiren brots verds molt esperançadors. Per veure-ho amb perspectiva, val la pena recordar com ha estat la seva evolució des dels primers temps. A la primera marató popular que es va celebrar a Espanya, la de 1978 al poble de Palafrugell, origen de l’actual de Barcelona, hi varen córrer 3 dones, les tres catalanes.
Dos anys després, ja a la ciutat, el nombre de participants femenines que la van acabar seguia essent testimonial; van ser 20 i la relació Homes/Dones fou del 97/3. Deu anys més tard, en el 1990, la xifra va pujar a 144. Passats uns altres 10 anys, en el 2000, el creixement era insignificant: la van acabar 157. Després d’una altra dècada, l’any 2010, en ple boom de la marató de casa nostra, la cosa havia canviat molt i hi van participar 1.343. I en la darrera, la d’aquest any, han estat 2.013, amb una ràtio de 86/14.
L’augment de participació de dones a la marató de Barcelona en els darrers anys és doncs inqüestionable. Tot i que no s’ha de deixar de considerar que, com una constant, la gran majoria han estat i són estrangeres. Sense anar més lluny, de les 2.013 d’enguany, les de fora d’Espanya van ser 1.258, una mica més del 60% del total. Tanmateix, si ens centrem únicament en les maratonianes de l’Estat (per dades que he esbrinat, considero que el 80% són catalanes) podem dir que la seva evolució després de la marató recuperada del 2006 (a recordar que el 2005 no es va celebrar) és molt estimulant.
En efecte, l’atonia que imperava fins l’any 2004 ha desaparegut, i els creixements, any rere any, llevat del 2008, són espectaculars. En set anys, del 2006 al 2013, resulta una mitjana d’un augment de gairebé un 30% cada any (el 28,7% per a ser exactes), que és un increment extraordinari, impensable temps ençà.
També, i aquest és un fet molt remarcable, els percentatges d’augment de participació de les dones els darrers anys han estat més alts que els dels homes. Concretament, i malgrat que per cada maratoniana encara són deu els maratonians (fa vint anys eren gairebé cent), el tant per cent de dones de l’Estat que han acabat la marató de 2013 respecte de les que ho van fer fa tres anys és un 155% major, mentre que el dels homes és un 67%.
No cal donar-hi voltes. Tot i que encara estem lluny de poder dir que la nostra corredora participa també en la marató com ho fa l’estrangera -la comparació és inevitable- la seva eclosió en la distància ja és una realitat.
Miquel Pucurull
