El blog de running del diari Sport, La Bolsa del Corredor, parla de la Lliga. En una entrada publicada avui, arran de la reunió anual de Mylaps celebrada a principis de mes al sud de França, la Bolsa del Corredor repassa la història de la Lliga Internet Championchip i del projecte dels xips grocs. Podeu llegir el text sencer en aquest enllaç.

L’atleta català Roger Roca és declarat campió del món de duatló després de la desqualificació de Sergio Silva per dopatge

El corredor de fons català Roger Roca, guanyador de la Lliga Internet Championchip l’any 2009, ha sigut proclamat avui campió del món de duatló, després que es donés a conèixer la desqualificació del portuguès Sergio Silva per dopatge.

Silva va creuar la línia de meta en primer lloc en l’últim campionat del món d’aquesta disciplina, celebrat a Gijón, però arran de la seva desqualificació, el segon classificat, Roger Roca, ha quedat declarat nou campió del món.

L’atleta català correrà la Badalona Running de 10 km, aquest diumenge, inclosa en el calendari de la Lliga Internet Championchip.

Fotografia de http://www.compressport.es/blog/wp-content/uploads/2010/05/Roger-Roca-Meta.jpg

El periodista esportiu de TV3 i corredor de fons Arcadi Alibés presentarà el seu segon llibre: LES PETJADES DELS HEROIS (Ara Llibres, 2012), el proper dijous 1 de març, a les 19 hores, al Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona.

En aquest llibre, Alibés relata les històries apassionants que han marcat totes les maratons olímpiques (Zatopek, Pietri, Carvajal, Bikila…) i, alhora, explica la seva pròpia experiència en cadascuna d’elles.

Entrevista amb l’Andreu Ballbé, Director General de la empresa, publicada a l’especial de “Innovación y Nuevas Tecnologías” de El Periódico del 16 de febrer de 2012. A continuació es reprodueix el text, també el podeu llegir al diari.

“El reto es afrontar las posibilidades que ofrece la telefonía móvil en el mundo del running”

El uso de nuevas tecnologías ha permitido, durante la última década, facilitar la logística de las organizaciones y hacer más ágil y completa la participación de miles de corredores. Eso, unido a la creciente popularización del running, ha facilitado la progresiva consolidación de Chiptiming, una firma especializada en el cronometrado de carreras mediante chips que dirige Andreu Ballbé.

-¿Qué valor añadido representa su tecnología en el cronometrado de carreras?

La tecnología ChampionChip hace más fluidas las llegadas, simplifica el tratamiento y gestión de la información, disponiéndose de las clasificaciones incluso en tiempo real, que es el tiempo entre que el corredor cruza la línea de salida y llega a meta, y que puede ser muy diferente del tiempo de carrera, a partir del disparo de salida. También permite registrar el paso en puntos que no sean la meta, así como registrar los tiempos parciales, que permiten a los corredores saber su evolución durante la carrera.

- En tan sólo 16 años han pasado a cronometrar 150 eventos deportivos en Catalunya, así como las principales carreras a nivel estatal.

A mediados de los 90 ya se intuía que el atletismo popular era un sector en expansión, consolidado en otros países, pero limitado aún en el nuestro. Entonces se optó por una inversión limitada y centrada en aquellos eventos en que la tecnología del chip realmente representara un valor añadido, y fuera rentable sobre los costes logísticos que representaban los cronometrajes clásicos. Esto permitió empezar directamente con las principales carreras del calendario estatal. El impacto positivo en grandes eventos derivó en una creciente demanda, a la que se añadió la de servicios más sofisticados (más puntos de control, salidas o llegadas más anchas, videomarcador, envíos sms…)

- Las ventajas no se reducen al desarrollo de las pruebas deportivas, sino que ofrecen al corredor un gran abanico de posibilidades…

Para el corredor, el chip amarillo (personal) permite realizar inscripciones de forma sencilla, ahorrarse esperas en las gestiones previas de una carrera, permite el seguimiento de sus resultados a través de Internet y la participación en la liga Internet, que premia la regularidad a lo largo de la temporada.

- También fueron pioneros a la hora de poner en marcha la primera liga de carreras en internet, que este año celebrará su XII edición.

La Lliga Internet permite disfrutar del mundo de las carreras de manera transversal a lo largo de una temporada. Valora la continuidad, el esfuerzo semana tras semana de desplazarse a una población a disfrutar de una carrera. Para las carreras es una buena oportunidad de estar presentes en un calendario de referencia del circuito catalán que conlleva el sello de calidad en la organización y de atraer corredores motivados por hacer más puntos.

- ¿Qué proyectos esperan materializar y/o poner en marcha a lo largo de este 2012?

En 2011 hemos lanzado la web xipsgrocs.cat, que permite consultar resultados de forma personalizada con alto nivel de detalle. También se ha mejorado la página web de la Lliga, convirtiéndola en portal donde el corredor habitual pueda encontrar toda la información respecto a calendarios de carreras, resultados, clasificación de la liga, además de información complementaria. Finalmente, también nos hemos asociado con la UPC para el lanzamiento de la primera red social para corredores, eOlymp, en que los usuarios puedan interactuar y hacer del correr una experiencia social. Para 2012 el reto es afrontar las posibilidades que ofrece la telefonía móvil, que tendrá un papel importante en el mundo del running.

www.championchip.cat

Molt sovint es parla del boom de l’atletisme popular. Per quantificar-lo, m’ha semblat adient comprovar quina ha estat l’evolució des d’anys enrere fins ara.

NOMBRE D’ARRIBATS DES DE 1980 FINS EL 2011

La taula següent conté el nombre d’arribats i arribades d’una mostra de 216 curses des de 1980 fins el 2010, en intervals de cinc anys, i el darrer 2011. Les dades antigues les he esbrinat en revistes, i les més actuals mitjançant webs d’internet.

Alguns detalls (dd) no els he pogut aconseguir, però crec que les dades que hi han permeten calibrar la progressió experimentada al llarg dels anys, fins arribar a l’esclat espectacular dels darrers.

La relació no és, òbviament, exhaustiva. Moltes proves no hi figuren perquè no hi han els resultats en cap lloc; o si més no, no he sabut trobar-los. Tampoc, per altra banda, és completa, perquè d’alguns anys no he pogut aconseguir totes les dades i hi figura un “dd”.

Vol ser, en definitiva, una “radiografia” del que ha succeït en aquests 30 darrers anys en les curses de la mostra. I res més que això. Si té algun valor per algú (segurament molts dels lectors hauran participat en diverses curses de l’anàlisi) em donaré per satisfet.

Per veure l’evolució gràficament, que ofereix simplicitat, he confeccionat el gràfic següent que conté únicament les curses de les quals he trobat dades completes de cadascun dels anys. No inclou, en aquest cas, les que figuren amb algun “dd”, que són una seixantena de les de la relació.

Com es veu, es va produir un primer boom de l’atletisme popular a partir dels anys 80, que va arribar al seu punt màxim pocs anys després dels Jocs Olímpics. Més tard va haver una inflexió, per recuperar-se a partir del 2005 i tornar un segon boom -en bona mesura per la creació de moltes noves proves, i sobre tot per la incorporació al món del córrer de nous participants- especialment acusat en els darrers quatre o cinc anys i molt acusat el 2011.

ESPECTACULAR CREIXEMENT DE L’ANY 2011 RESPECTE DEL 2010

L’any que hem acabat fa poc ha estat molt rellevant pel que fa a l’augment de participants respecte de l’any anterior. Un Un global del 17% més en el 2011 respecte del 2010 en les curses de l’estudi. Podeu veure les dades en l’article anterior el Boom de les curses populars.

LA PROGESSIÓ DE LES DONES

És una realitat i ho diem sovint: “Cada dia hi ha més dones que corren”.

Per saber de què parlem, he volgut mesurar l’augment de la participació femenina de l’any 2011 respecte de l’any anterior i he extret dades d’una mostra aleatòria de 103 curses (figura més avall). Es pot concloure el següent:

Únicament en un any, el nombre de dones arribades a les curses de Catalunya, ha crescut un 26%.

Els augments de corredores no s’experimenten únicament en les proves de menor distància (en algunes curses de 3 o 5 quilòmetres és espectacular, com també la proporció de dones en relació al total, que en alguns casos, com la de Badia del Vallès, de 6 km, on hi corren més de 700 participants, el 42% són dones). També creix molt en algunes mitges maratons, i molt especialment en les curses de 10 km.

D’aquestes darreres, és molt significatiu, i estimulant, que es produeixin grans augments en curses multitudinàries i emblemàtiques (Bombers, un 26%; Mercè, un 31%; Nassos, un 34%; Jean Bouin, un 52%…).

Proporció homes – dones anys 2010 y 2011

Per raons familiars, la questió de les dones i el córrer m’ha interessat molt sempre. I malgrat que la seva proporció respecte del total continua essent baixa – la mitjana actual, barrejant totes les curses, és de 79% homes i 21% dones-, i especialment molt baixa en marató (88/12) i mitges (90/10), la seva participació a les curses està augmentant molt. I en particular en el darrer any.

Cal dir que el fenomen del creixement de l’atletisme popular ho és, òbviament, tant pel que fa al de les dones com al del homes, però en percentatge, elles creixen més. Extraient la Cursa de la Dona, que ho desvirtuaria, d’una mostra de curses on he pogut obtenir dades d’unes i altres, el nombre de dones arribades ha crescut un 27% en un any, i el dels homes un 13%.

Miquel Pucurull i Fontova
pucurullfontova@yahoo.es

‘Nascuts per córrer’ de Christopher McDougall (La Campana, 2011). 

Un bon dia, el periodista i corredor de fons nord-americà Christopher McDougall (1962) va anar al metge perquè el peu li feia un mal horrible. Un especialista va dictaminar que s’havia lesionat el cuboide, un grup d’ossos paral.lels a l’arc del peu, i que, tenint en compte la seva alçada i el seu pes (un metre noranta-dos i cent quilos), el millor que podia fer era… comprar-se una bicicleta i oblidar-se de córrer.

Al mateix temps, McDougall va rebre un encàrrec de la revista Runner’s World, tan apassionant com complicat: endinsar-se a les Barrancas del Cobre de Mèxic, per escriure un reportatge sobre els indis tarahumares, uns llegendaris i tímids corredors de llargues distàncies, que poblen aquella zona inhòspita i gairebé innaccessible del nord-oest mexicà. I vet aquí un escriptor dels EUA, tot coix però decidit, a la recerca d’una tribu mítica en un territori salvatge i infestat de narcotraficants, fantasmes i abismes.

De fet, Nascuts per córrer (La Campana, 2011) arrenca amb McDougall recorrent la Sierra Madre i seguint el rastre, fonedís, d’un “fantasma conegut amb el nom de Caballo Blanco”, sobre qui corrien els rumors més estrafolaris. Que si era un pròfug de la justícia; que si un boxejador que fugia perquè havia matat un home; que si un buscador d’or embogit; que si un místic cercant noves revelacions… Fos el que fos, també deien que era capaç de córrer distàncies impossibles sense descansar, i que tenia una relació especial amb els tarahumares. Així que calia trobar-lo.

En poc més de 300 pàgines, McDougall narra la seva particular caça de l’home, d’aquest misteriós Caballo Blanco; i, alhora, també comparteix la seva descoberta d’una tribu formada pels millors corredors del món, i dels seus secrets (que els permeten córrer centenars de quilòmetres sense perdre el somriure). I acaba constatant que era cert allò que deia Tao Te Ching, que “el millor corredor no deixa petjades”.

Així, Nascuts per córrer –amb pròleg de Kilian Jornet en persona– esdevé una veritable aventura a l’interior d’un territori abrupte, i, al mateix temps, la crònica d’una carrera d’ultraresistència que congrega els millors atletes del món, i en què també hi participen aquests indis extraordinaris.

McDougall és un excorresponsal de guerra d’Associated Press i col.laborador de The New York Times, Esquire i The Times. Actualment també escriu a la revista Men’s Health. Viu en una zona rural de Pennsylvania, per on, ja recuperat de les lesions, surt a córrer sovint.

Per Jordi Benavente

Un centenar d’empreses europees de sistemes de cronometratge Mylaps-Championchip van participar els passats dies 6, 7 i 8 de febrer a la trobada que organitza el grup anualment per intercanviar coneixements de dispositius i tendències de maratons mundials, que aquest any es va celebrar a la localitat Valbonne, al sud de França.

El responsable de Championchip Catalunya, Andreu Ballbé, va ser convidat per l’organització a compartir amb els assistents l’èxit del projecte del xips grocs, que s’està implementant amb gran èxit a Catalunya (10k, mitges i maratons).

Ballbé va tenir temps també per explicar els reptes que suposa organitzar i cronometrar la Marató de Barcelona, que, amb més de 18.000 inscrits per a aquest 2012, ja està entre les grans cites atlètiques europees i està generant molt d’interès.

Un altre projecte presentat durant les jornades va ser el d’una empresa anglesa que mitjançant el xip actiu prochip, que es fa servir al ciclisme professional, permet en una instal·lació de Mountain Bike interior un control total dels participants.

La direcció de Mylaps va reforçar a nivell europeu la imatge dels xips grocs i el seu compromís en seguir oferint novetats tecnològiques en aquesta línia.

*A la imatge el Director General de Mylaps-Championchip a l’esquerra i l’Andreu Ballbé.

Aquí teniu un video on Miguel Heras ens fa una demostració de com posar-se el xip a unes vambes Salomon.

Per a tots aquells que us inicieu en el món de les curses populars heu de saber que el xip s’ha de cordar a les vambes o al turmell per tal d’assegurar-nos que no es pugui caure durant la carrera. En les sabatilles convencionals es lliga amb els mateixos cordons, o bé, es posa al turmell amb un velcro o brida.

Una silueta menuda, tot i que vigorosa, corre pel camí del riu. Shorts i vambes. Al seu cap hi bullen milers d’imatges, personatges i situacions que més tard plasmarà a les seves novel·les. La seva mirada reflecteix la determinació de continuar ordint ficcions i devorant quilòmetres…

Haruki Murakami (Kioto, 1949) és un dels autors més influents i populars de la literatura contemporània. En aquestes memòries (De què parlo quan parlo de córrer. Empúries, 2010) hi esbudella i mostra les seves dues passions: les carreres de fons i l’art de narrar. Disciplina, determinació i sentit del ritme són alguns dels seus trucs.

Murakami escriu com corre i viceversa. Per a l’autor de Tokio blues, Kafka a la platja o la més recent 1Q84, novel·les i maratons requereixen el mateix rigor. Fondista i escriptor incombustible, afirma que només competeix contra si mateix, que el seu objectiu és superar la marca anterior, aguantar tota la carrera sense caminar. El seu premi –vendes, crítiques i reconeixements a part– és l’orgull de mantenir el nivell que ell mateix es fixa. De què parlo quan parlo de córrer són les delicioses memòries del Murakami corredor de fons i també les reflexions d’un narrador excepcional, amb les seves manies i el seu encís.

Improvisació i ritme sustenten el seu univers literari. Abans de ser novel·lista, l’autor d’After dark regentava un bar musical on hi servia copes i sandvitxos amb una incessant banda sonora feta de música jazz. D’aquí que Murakami aposti per una escriptura que flueixi i faci moure els peus al lector, com en un concert.

Romàntic, fosc i oníric, al japonès només li cal un detall per aixecar el seu món de fantasia. El detonant pot ser una imatge o un personatge suggerent. La resta és crear davant la pàgina en blanc, i aturar-se abans de trencar el ritme, en això coincideix amb Hemingway.

Una altra de les seves virtuts és que gaudeix mantenint l’aïllament necessari. Murakami no surt mai de nit mentre escriu un llibre. Corre sol (una hora de silenci que li alimenta l’ànima) i treballa sol. I si la inspiració l’abandona, s’exercita facturant assajos o traduccions fins que recupera la confiança per seguir narrant.

Escriptor de costums, menja frugalment, i es fica i s’aixeca del llit amb el sol. Rigorós com un corredor preparant el seu cos per als 42.195 metres.

Per Jordi Benavente

Prop de 300 persones –entre atletes, corredors populars, clubs i organitzadors de curses– van assistir, el passat dissabte 28 de gener, a l’acte de cloenda de la 11a Lliga Internet Championchip, a l’hotel Don Candido de Terrassa.

La vetllada va comptar amb una taula rodona sobre “Com afecten la crisi i les retallades al món de les curses”, a càrrec de David Otero (Mitja Marató de Terrassa), Bep Solé (Marató de Barcelona), Marc Roselló (Quart i Mitja Marató de Tàrrega), Ramon Sanz (Cursa de L’Ametlla de Merola), José Luis Blanco (la Sansi) i Pep Escasany (Maratest), i moderada per Alberto Montenegro.

Solé va assegurar que “són les incidències d’última hora les que posen realment a prova l’organització d’una cursa” i va destacar la importància de “saber comunicar les competicions en premsa i a través de les xarxes socials, per petita que sigui la cursa”.

Blanco va compartir amb el públic assistent els seus set anys d’experiència com a responsable de La Sansi i va assegurar que “el repte continua sent aconseguir cada vegada més corredors”.

Roselló va insistir en la necessitat de tenir actualitzades les webs de les curses i en la importància de la velocitat a l’hora d’oferir els resultats: “Si no podem, no dinem, però el mateix dia hem de penjar els resultats de la cursa a la web”. També va explicar que el principal problema que tenen els organitzadors és la simbòlica ajuda econòmica que aporten les administracions.

“Córrer és de valents”

Sanz, per la seva banda, va recordar que la cursa de l’Ametlla de Merola va començar fa 25 anys amb “un triatló” i va dir que la clau està en descobrir què fa que un corredor triï una cursa i no una altra. I Escasany va llençar un dels lemes de la tarda quan va assegurar que “córrer no és de covards, sinó que és de valents”.

Tots els organitzadors de curses participants a la taula rodona van destacar que sense els voluntaris les curses no serien possibles. També van voler deixar clar que el preu de la inscripció cobreix només una part de la despesa general d’una cursa.

Un cop finalitzat el col·loqui, va tenir lloc l’entrega de premis de totes les categories de la Lliga Internet Championchip 2011. Podeu consultar el llistat complert aquí mateix. També trobareu les fotografies de tots els premiats al Flickr de Championchip.

Andreu Ballbé, responsable de Championchip a Catalunya i de la Lliga, va agrair l’assistència a tots els presents, va felicitar els guanyadors i va recordar que “la Lliga és tant per als organitzadors com per als corredors”.

Creixement exponencial

El nombre de participants a la Lliga Internet Championchip no ha deixat de créixer exponencialment, des de la seva primera edició, l’any 2.000, després de dos anys de proves. Dels 124 inscrits aquell any es va passar als 1.464 del 2.005 i als 5.629 de la darrera edició, la del 2.011.

La clau de l’èxit de participació rau en el fet que la Lliga és d’inscripció gratuïta i compta amb un calendari de curses de tot Catalunya, cada vegada més complert, que resulta ideal tant per als atletes més preparats com per als corredors populars més novells.