L’ètica dels corredors

Published by admin on


L’atletisme popular està experimentant a casa nostra un creixement espectacular, cosa que ens omple de satisfacció a tots, començant pels més veterans. Però, com tot a la vida, tota notícia positiva porta incorporats elements negatius. En aquest sentit, últimament s’estan detectant conductes entre alguns corredors que no tenen res a veure amb l’ètica que se suposa que ha de presidir el món de l’esport a tots els nivells.

Parlo de les trampes que es fan per recollir els obsequis sense córrer la cursa sencera o, sobretot, per aparèixer en una classificació amb una marca concreta, evidentment amb l’objectiu d’acreditar un registre que mai no s’ha fet, per poder participar en alguna marató internacional. Sé que estem en crisi i que molta gent vol anar a córrer la marató de Nova York amb el mínim pressupost possible, és a dir, sense passar pels “touroperadors” oficials. Però si això implica fer trampes per acreditar una marca que no s’ha fet, em sembla un comportament totalment criticable i fora de tota ètica esportiva.

Tenim al nostre abast una tecnologia que ens permet accedir a la màxima informació de la cursa, amb diversos temps de pas, posició a cada parcial i temps real a l’arribada. Hem de ser seriosos i aprofitar els avantatges d’aquesta tecnologia, no utilitzar-la per cometre un frau.

Últimament s’han detectat moltes trampes de corredors. A la Mitja Marató de Sitges de diumenge passat, sense anar més lluny, s’han hagut de desqualificar diversos corredors i hi ha alguns casos que clamen al cel. Una de les primeres noies apareix en tots els parcials amb el mateix temps que un corredor masculí, que en la fotografia de l’arribada es veu arribant tot sol…amb un xip a cada peu. Un altre no té el temps de pas per la primera catifa, la del gir de la carretera de la Mata, i en la catifa del 10 va marcar 37 minuts, quan és un corredor habitual de 50 minuts en 10 quilòmetres. No cal ser malpensat per deduir que es va estalviar el tram d’anar i tornar per la carretera…

Aquestes pràctiques es poden generalitzar en el futur, i més amb l’enduriment de les mínimes que es demanaran per anar a Nova York a partir del 2013. Jo mateix sé que ara ho tindré gairebé impossible per anar a Nova York amb mínima, però no se m’acudiria mai cometre un frau d’aquesta mena. No ho trobaria ètic.

Evidentment que cadascú obrarà segons la seva consciència i, amb tanta gent com som actualment, hi continuarà havent trampes. Sé que els corredors no podem fer de policies, però no trobaria malament que si algú veu un company corrent amb dos xips ho denunciï. Hem de ser seriosos i no enganyar-nos nosaltres mateixos. Cada trampa és una falta de respecte al company que fa un esforç considerable per intentar aconseguir pels seus mitjans la marca que necessita.

Algú pot dir que no es fa mal a ningú si només es vol poder acreditar una marca encara que sigui falsa. No és cert. Cada corredor que és acceptat a Nova York amb marca mínima, és una plaça menys per al sorteig, és a dir, que amb aquesta trampa s’està prenent el lloc de manera fraudulenta a un company desconegut.

Arcadi Alibés


2.023 Comments

Comments are closed.