L’Atletisme de ruta i la societat

Published by admin on

Des de 1994 que vaig començar a debutar en les carreres de fons, sent la Cursa de la Mercè d’aquell mateix any la primera, noto simplement que l’atletisme de ruta a nivel popular ha anat creixent considerablement. Tant ha estat l’impacta en participació es refereix, però a Barcelona (ciutat per excel·lència on es fomenta molt les carreres participatives, menjo Bombers, El Corte Inglés, la seva Marató, Sant Silvestre…) veig gent que no comprèn, o no vol comprendre, que aquest esport ho formem tots els quals participem amb un objectiu comú: celebrar una festa.

Un dia va sortir publicada en un ens periodístic una carta d’ algú que va titllar a aquells corredors que entrenaven pel parc de la Ciutadella de grollers i antipàtics, pel fet, segons el lector, d’intentar lesionar el seu gos que anava davant d’ells, encara que a més, anava solt. Una acció poc ortodoxa per als corredors, i de risc per a tots. Un altre dia va ocórrer una mica similar, encara que de context diferent: un taxista es va queixar perquè estava fart que cada diumenge al matí hagi una carrera popular. Li molestava veure carrers tallats reiterades ocasions i ell temia perdre part del seu treball per aquest motiu. Raó que comprenem i vam respectar. Però això no vol dir que els corredors no poden gaudir del seu esport. Els carrers es tallen quan hi ha alguna cosa que celebrar, i sempre amb el suport de l’Ajuntament, de les organitzacions o Clubs Atlètics i dels corredors. No crec que els carrers els tallin per mer capritx nostre. Per a donar més llenya al’assumpte, aquest taxista proposa una senzilla solució per a acontentar-se: Els corredors tindrien que repartir butà.

Evidentment, casos així succeeixen amb freqüència a Barcelona. Solament cal esperar al dia de la carrera, fer-la i després treure conclusions. Sembla que els “no-corredors” estan aprofitant la nostra popular afició convertint-la en un camp de batalla. Nosaltrescom corredors, ens sentim indignats. No esperem trobar aquesta imatge des de fora en el món de l’atletisme de ruta. Si fem comptes, veiem que el populisme atlètic creix molt. Una boníssima notícia que compartim. Catalunya comparteix bons terrens i gent amable i oberta que dediquen temps i esforç a mantenir vives les curses populars.

Desitgem-li doncs, llarga durada.

Cándido Ferreiro Legide


636 Comments

Comments are closed.